2/06/2015
JA TENIM SENTÈNCIA?, o això sembla.
Com a Degà del col·lectiu que represento, elegit democràticament en les últimes eleccions de març de 2013, i defensor d’un model de gestió col·legial més flexible, dinàmic, compromès i adaptat a la situació actual, crec necessari escriure les següents reflexions davant les últimes actuacions i accions empreses per part del Colegio de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas e Ingenieros Civiles envers la nostra institució i la meva persona.
Històricament existia un únic Col·legi d'Ajudants d'Obres Públiques, creat per decret de 7 de març de 1958, que per Decret 743/77 va modificar la denominació a Enginyers Tècnics d'Obres Públiques (d'ara endavant CITOP). A partir de la dècada dels 70 aquest Col·legi únic sembla que va pretendre un procés de disgregació i es van intentar constituir col·legis autonòmics amb personalitat jurídica pròpia, però mantenint una certa unitat col·legial.
Per aquell que no estigui assabentat, el sistema jurídic espanyol reconeix dues formes d’associacions professionals: zones col·legials (territorials o autonòmiques) integrades en un col·legi únic (p.ex. els Enginyers de Camins), o be, diferents col·legis (territorials o autonòmics) que es reunirien en un Consell General (p.ex. els Enginyers Industrials).
En aquest context el degà de la zona de Catalunya d’aquella època, Sr. Delfin Fernández de Sevilla Torrijos, a qui li hem d’agrair la implantació dels estudis de la nostra professió a Catalunya, i d’acord amb el que establia la Llei catalana de col·legis professionals, Llei 13/1982, de 17 de desembre, i amb el vistiplau i participació activa del CITOP, va iniciar la constitució del Col·legi d'Enginyers Tècnics d'Obres Públiques de Catalunya (en endavant CETOP) a partir de 1987.
Aquesta constitució es va formalitzar amb el Decret 14/1991, de 22 de gener, i amb la resolució de 21 d'octubre de 1991, publicada al DOGC de 8 de novembre, es van declarar adequats a la legalitat els primers estatuts propis del CETOP. Aquests Estatuts establien que l’àmbit territorial és el territori de Catalunya "i manté les pertinents relacions vinculants amb el Consell General de Col·legis d'Enginyers Tècnics d'Obres Públiques d'àmbit estatal radicat a Madrid”
Per motius que es desconeixen la corporació de Catalunya va ser l'única que es va constituir i va adquirir personalitat jurídica pròpia a l'àmbit autonòmic.
Per altra banda, l’ambivalència entre col·legi únic i pluralitat de col·legis autonòmics en els termes que pretenia el CITOP no va prosperar. El CITOP va intentar infructuosament aprovar diverses vegades la modificació dels seus estatuts de 1959, i quan ho va aconseguir mitjançant Reial Decret 140/2001, de 16 de febrer, va establir en el seu article 1.3 que el seu àmbit territorial "abasta la totalitat de l'Estat espanyol, tenint com a principi fonamental el d'unitat col·legial, pressupostària i patrimonial, tot la qual cosa s'entendrà aplicable en tant no es constitueixin per les comunitats autònomes els corresponents col·legis en els seus àmbits territorials. La seva seu radica a Madrid". Per tant, expressament excloïa del seu àmbit d'aplicació els territoris que tenien col·legis autonòmics, situació que es produïa a Catalunya des de 1991, deu anys abans.
En aquell moment legalment caldria haver constituït un Consejo General de Colegios que integrés a totes les corporacions estatals (el CETOP i el CITOP), però no es va fer. Es van prendre una sèrie de decisions que no han portat cap altra cosa que crear confusions: Es va denominar Consejo a l’òrgan de govern del CITOP (veure Web del CITOP: el Consejo és el órgano que administra, dirige y orienta la actuación del colegio), anomenar Presidente/a a qui hauria de ser el seu Degà/na i anomenar Degans/nas a qui haurien de ser representants territorials. Estrictament només haurien d’existir dos degans, el del CETOP i el del CITOP.
Però, tot i aquesta confusió, és indubtable que el CETOP és un col·legi independent des de 1991, amb personalitat jurídica, col·legiats, estatuts propis, seu pròpia, obligacions i drets de tota mena. Es pot demostrar davant qui ho sol·liciti. Hi ha múltiples actes propis de reconeixement per part del propi CITOP en aquest sentit. La prova més recent d'això és que el mateix CITOP va interposar l'any 2013 una demanda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (recurs 86/2013) per impugnar de manera indirecta el Decret 14/1991, de 22 de gener, i suprimir el CETOP com a col·legi professional independent.
A data d’avui, estem pendents d’aquesta resolució del Tribunal. En conseqüència, queda clar que existeixen dos col·legis. Però si jutgem les darreres actuacions i accions del CITOP sembla que ell ja té la sentència. “...el CETOP no existeix”.
Es nega al CETOP, la seva naturalesa de col·legi i ens equiparan a una zona del CITOP. Conseqüentment, també es nega el seu dret i deure de ser el representant a Catalunya de l'enginyeria tècnica d'obres públiques, com ho ha estat des de l'any 1991.
Però, torno a repetir, això només seria correcte si s'aconseguís una sentència que declari la nul·litat del Decret 14/1991. I fins i tot en aquest cas seria jurídicament dubtós.
Des de la corporació catalana hem advertit de manera fefaent dels possibles il·lícits que es podrien estar cometent des dels òrgans del CITOP en negar la realitat jurídica i actuar com si el CETOP ja estigués extingit i el Decret hagués estat declarat nul. Però malgrat les nostres advertències, la seva resposta ha estat sempre continuar amb la seva actuació unilateral i el menyspreu als fets exposats i a la legalitat que la sustenta.
Els membres del col·lectiu de l’enginyeria es defineixen com persones amb capacitat de resoldre problemes. El camí que el CITOP ha endegat és totalment contrari a aquesta definició.
Obrir un expedient deontològic contra la meva persona i altres companys, augmentar cada cop més l’asfixia econòmica, usurpar la representació al nostre territori amb publicitat enganyosa “..colegio único y exclusivo”, enviar cartes als col·legiats amb faltes de respecte cap a la meva persona, presentar esmenes a la nova llei de col·legis professionals catalans sense consultar-nos prèviament, redactar escrits negant l’existència del CETOP (veure el darrer exemplar de Cimbra), ocultar als degans de les zones del CITOP la informació que el CETOP presenta a les reunions, obrir una oficina a Barcelona per a la col·legiació al CITOP carregant els costos a expenses de la dotació del CETOP .. i podria seguir, però no és el meu tarannà. Això és un exemple de capacitat de resoldre problemes o de crear-ne?.
Deia, Kenneth Arrow, premi Nobel i famós economista nord-americà,que la confiança és un significatiu lubricant del sistema social; és summament eficient: Hom s’estalvia molts problemes quan confia en la paraula dels altres. També recorda que la confiança va lligada a valors com la lleialtat i la veracitat.
Per tant, amb tots els meus respectes, davant d’aquesta situació actual, vull dir als dirigents del CITOP que no podem confiar amb persones que sense una sentència ferma són capaços de procedir d’aquesta forma. Dir-los, que em mantindré lleial en la defensa de la institució que represento. I finalment, dir-los que la veritat significa honestedat, bona fe i sinceritat, per tant els hi demano que si ja tenim sentència facin el favor d’enviar-me una còpia.
