L’experiència dels darrers anys ha posat de manifest que els processos d’elaboració i d’aprovació dels POUM han esdevingut massa feixucs i desproporcionats en temps i recursos econòmics. Hi ha un elevat consens que convindria aprimar els POUM i descarregar-los d’exigències, separant el que seria un pla bàsic, de model o d’estructura, coherent amb l’estratègia territorial, del que serien altres instruments operatius i reguladors més concrets, detallats i àgils, amb horitzons temporals acotats, per a la concreció i desenvolupament de l’esquema bàsic.
El pla d’estructura, en tant que tindria un contingut més estratègic i no tant regulador, s’hauria de poder formular, debatre i aprovar en no més de dos anys i podria tenir una major estabilitat en el temps. El planejament operatiu, en canvi, amb majors potestats que el planejament derivat actual, s’activaria en el moment que cada projecte urbà estigués suficientment definit, posant el sòl en joc en el moment adequat i amb els paràmetres adequats.
